Asseguda devora de la finestra observava com la seva vida es desfeia entre llàgrimes, entre les seves pròpies llàgrimes. Tot allò que l'havia fet sentir feliç ara la torturava. No podia pensar en res més, només en que creia que el seu món s'estava extingint a grans empentes, que tot penjava d'un fil, un fil que creia a punt de trencarse definitivament, sense solució, sense possibilitats de tornar a construir-lo. Però possiblement el que més mal li feia era aquella incertidumbre, no sabia que passaria. Tot es desfeia... tot es desfeia, i nigú volia reconstruir-lo
+TODO TU MUNDO ERA UNA PURA FICCIÓN
