Per totes aquelles persones que un dia us en vau anar... i que mai més vau tornar...
Per totes vosaltres, per les que heu deixat un buit irreemplaçable als nostres cors, i per aquelles que no tant. Per aquelles que ens heu sabut greu, i per aquelles per les que hem plorat, i per les que ni tan sols ens n'hem adonat. Perque sempre ens quedarà alguna cosa més a dir-vos, alguna cosa més a preguntar-vos, alguna cosa que no tinguereu temps a contar-nos, i alguna que no us vau atrevir a dir-nos. Tantes preguntes... que ja mai tendràn resposta. Sols el silenci, el dupte. Per totes aquelles que us hi vau enfrontar amb el cap ben alt, i les que no tant... Les que la temieu i les que no. Les que l'esperaveu, les que no, les que la vau anar a cercar, i les que vau espera que vingués ella...
Totes i cadascuna de vosltres, TOTES... Totes deixau un gran buit al cor. Uns cops més gran, altres més petit. Però totes teniu i tendreu sempre el vostre lloc al meu cor.
Per tot el que m'heu ensenyat, o pel que m'heu estimat, o les dues coses. Mai ningú podrà substituir-vos. I si ho fa, mai serà el mateix, MAI.
Algun dia ens retrobarem. Llavors, espero haver crescut, en gran part gràcies a vosaltres, i poder entendre-ho tot millor. Perque vull que algun dia, em conteu tot allò que no hem vau poder dir, que hem conteu el que no us vau atrevir a contar-me, que resolgueu els dubtes que em vau deixar el dia que us en vau anar.
Gràcies per ser tot el que heu estat per jo, gràcies. Companyes com vosaltres sereu sempre un gran exemple a seguir per totes nosaltres.
+Mira si sóc pobre que no et puc fer tornar al món...
