dimarts, 15 de novembre del 2011

Por mucho que ya era noche cerrada, la gran ciudad no duerme. No puedes ver las estrellas. Por mucho que se esforzaba, solo podía contar tres estrellas ¿cómo ver en solo tres estrellas todo lo que ella quería ver? Ella quería ver allí a todos sus seres queridos, sus sueños, sus ideas. Como ver todo lo que la había dejado, una cosa tras otra, y dejándola totalmente sola en aquel lugar que cada día se le hacia más extraño, menos suyo, mas raro. Un lugar en el que cada día desaparecían estrellas en el cielo, para no aparecer nunca más. Ella quería luchar por todo eso, pero, cómo hacerlo en un lugar en el que ni siquiera puedes ver las respuestas en las estrellas? Debía salir de esa ciudad, volver a empezar, en un lugar donde pudiera encontrar todos sus sueños en las estrellas. Un lugar en que fuera posible, en ese lugar si que brillaran las estrellas. Un lugar donde nacían estrellas, y donde cada estrella era un sueño. Ese lugar, es el cielo. Desde el cielo si se ven. Y voló veinticinco pisos.

-Y volar contigo, y sentir el calor, de tus manos en mis alas.  

diumenge, 2 de gener del 2011

I es va aseure, a refelxionar sobre el que li havia pasat aquell dia, en aquell en aquell banc solitari, al seu paradis privat. Ningú no li sabia veure la inmensa bellesa que ella hi podia veure. Es preguntava perque. I perque a ella li agradava tant. Li agradava anar-hi especialment les nits d'estiu, quan els banyistes ja s'havien enretirat a conversar a les portes de les cases. I alesores ella nedava. I sentia el mar, sabia que era seu, només seu. Que aquell mar que ella tant s'estimava l'havia esperat tot el dia, a ella, sols a ella. Es sentia feliç. Els anys passaven i ell seguia allà. El seu amic més fidel. Sempre era allà. A cops fred, a cops infestat de gent, altres brut, però era ell.
Pensava en tot això, i de cop, ja no teia problemes...
Però començava a tenir molt fred, tremolava violentament. Haver-se assegut havia fet que el seu cos perdés el poc calor que havia guanyat durant el camí. No volia anar-se'n, sabia que un cop abandonés aquell indret tornarien els problemes. Però les seves mans estaven agafant un color lilós que indicaven sens dubte, els primers simptomes d'hipotèrmia. Se n'avia d'anar. S'aixecà i s'acostà a ell, ficà la mà dins l'aigua gelada, i es despedí d'ell amb un suau: Fins un altre.

-T'he recordat a prop del mar.