De peu, davant el mirall, sangrant, plorant, contemplant el terre inundat de sang i llàgrimes, amb el cap perdut, sense pensar en el dolor que li atravessava el cos, observant la sang córrer davall els seus peus, la sang que li queia per les cames...
Dolor, sang, llàgrimes...
Crits en la distància, era l'únic que sentia, pero no li importaba, no volia saber-ho, sols volia rendir-se a aquell somni que prometía lliurar-la del dolor...
Els crits ja no eren llunyans, sonavan a l'altre costat de la porta tancada amb clau... No sabia que fer, casi no es podia moure, però aquella porta no podía durar molt més, acabaria cedint davant els cops i potades que rebia... s'havia d'aixecar, havia d'arribar fints a la finestra, i cridar, cridar amb tota l'ànima...
Lentament, sense fer soroll obre la finestra, i intenta treure el cap i el braç, treu la tovallola empapada en sang i la deixa penjant, intentant moure-la... una veïna, que estén la roba la veu, i comença a cridar...
+Aún sigo viva, aguanté tus golpes, reventando en mis entrañas tu miseria...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada