Formes de veure el món

Tota la seva vida fluia i s'escorria entre ela mateixa en aquell flascó de vidre, situada al mig del no res. ¿Cuant temps trigaria a caure? Volia que fos ja, a vegades el dolor es torna insoportable, no ho aguantava més. Veia tota la seva vida reflexada en el cianur que hi havia a l'ampolla que sostenia delicadament entre les mans. Tots els mals record passaven pel seu servell i es diluien, per no tornar-los a veure mai més. ¿Que li esperava?¿Aniria al cel?¿A l'infern?¿Al paradís?¿Es reencarnaria?¿Al limb?¿Es converiria en una pàgina web? ¿o simplemnet, deixaria d'existir? Fos com fos, no sofriría més. I si havia de sofrir? no li importava, ja que, per sofrir aquí, podia provar sort, qui sap, pot ser li agradaria, ja s'hi havia acostumat.