Arribava per a ella el milor moment del dia, se n'anava a dormir. Sempre li havia agradat aquell moment. volia dir que un dia s'acabava, i que ja no podien passar més coses dolentes, aquell dia. Si passaven, ja serien cosa de l'endemà.
Tot era bonic, els carreres eren nets i hi havia flors, les cases estaven ben pintades. no hi havia muntanyes de fems a les portes de les cases. Era totalment el contrari del seu barri. ella caminava feliçment, cuan, d'una de les cases sortí el seu marit. ella intentà fugir, però ell l'abraçà càlidament. Ella no entenia com aquell home, que are l'abrçava d'una forma forta i sincera, era el mateix que li pegava sempre. van entrar a casa, ell l'agafava per l'espatlla mentre li deia com l'estimava de molt. Ella somreia, confiada. Cuan es tancà la porta començà l'infern, notafa dolor, dolor, era l'únic que sentia. Veia llums estranyes, fins que despertà. El seu marit li estava pegant amb una cadira, tot era vermell. Ella, s'acostà a la finestra i es tirà. No permetria que ell triés el moment en que moriria. S'estimava més morir per haverse tirat per la finestra, que no que ell la matès, a cops.
+Tiempo de soñar, tiempo de recordar
Tiempo de parar, cerrar los ojos y soñar ser libre
Para encontrar en ti otra realidad
Que puguis decidir el dia de la teva mort, no et fa, ni ara, ni mai, lliure.
ResponElimina