Som, serem allò que vulguem ser.

Ella volia passar les tardes de primavera a la vora del riu, asseguda sobre la gespa, mentre la seva filla jugava a la vora del riu, fints que la cridés per anar a menjar un entrepà i beure un suc de tarnoja dolç. Menjarien i desprès es tombarien sota la sombra d'aquell arbre que tant els agradava, i dormirien una estona...

Desprès la despertavenens crids del seu marit, a casa seva, enmig d'aquell trist barri...

_sueña que sueña con ella_