Hi ha cops que penso que vull anar-me'n d'aquí i oblidar-me de tot. Perque putes no puc ser feliç?
Perque al principi del camí no hi tenc una senyal que m'indiqui com serà el camí? Quan arribi al final d'aquest camí, no podré tornar enrere per agafar el que vaig desestimar, em perdré per el camí.
Perque una cosa es veure el camí, i l'altre caminar. Perque una cosa es pensar, i l'altra fer.
Es van oblidar d'explicar-me una part essencial, a ser racional, a tenir mesura de les coses. A saber distingir les persones i a saber que volen de mi. Que per molt que ho intenti, no deixaré de sentir, no deixaré d'estimar, per molt que ho intenti, no ho aconsegueixo. Que per molt que no vulgui beure d'aquesta copa sense brindar abans per el demà, ho seguiré fent, no ho podré evitar.
Perque vull ser forta, vull intentar-ho, però no en sé. En vull aprendre, però ningú me'n va ensenyar. En vull aprendre, i no sé per on començar.
El fet que tot tengui un final pot ser bo?...
brindaré amb copes buides per no perdre la raó,
avisa'm quan guanyi l'amor,
espero ser habitant del món!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada