Asseguda devora de la finestra observava com la seva vida es desfeia entre llàgrimes, entre les seves pròpies llàgrimes. Tot allò que l'havia fet sentir feliç ara la torturava. No podia pensar en res més, només en que creia que el seu món s'estava extingint a grans empentes, que tot penjava d'un fil, un fil que creia a punt de trencarse definitivament, sense solució, sense possibilitats de tornar a construir-lo. Però possiblement el que més mal li feia era aquella incertidumbre, no sabia que passaria. Tot es desfeia... tot es desfeia, i nigú volia reconstruir-lo

+TODO TU MUNDO ERA UNA PURA FICCIÓN

Formes de veure el món

Tota la seva vida fluia i s'escorria entre ela mateixa en aquell flascó de vidre, situada al mig del no res. ¿Cuant temps trigaria a caure? Volia que fos ja, a vegades el dolor es torna insoportable, no ho aguantava més. Veia tota la seva vida reflexada en el cianur que hi havia a l'ampolla que sostenia delicadament entre les mans. Tots els mals record passaven pel seu servell i es diluien, per no tornar-los a veure mai més. ¿Que li esperava?¿Aniria al cel?¿A l'infern?¿Al paradís?¿Es reencarnaria?¿Al limb?¿Es converiria en una pàgina web? ¿o simplemnet, deixaria d'existir? Fos com fos, no sofriría més. I si havia de sofrir? no li importava, ja que, per sofrir aquí, podia provar sort, qui sap, pot ser li agradaria, ja s'hi havia acostumat.

ser lliure

Arribava per a ella el milor moment del dia, se n'anava a dormir. Sempre li havia agradat aquell moment. volia dir que un dia s'acabava, i que ja no podien passar més coses dolentes, aquell dia. Si passaven, ja serien cosa de l'endemà.

Tot era bonic, els carreres eren nets i hi havia flors, les cases estaven ben pintades. no hi havia muntanyes de fems a les portes de les cases. Era totalment el contrari del seu barri. ella caminava feliçment, cuan, d'una de les cases sortí el seu marit. ella intentà fugir, però ell l'abraçà càlidament. Ella no entenia com aquell home, que are l'abrçava d'una forma forta i sincera, era el mateix que li pegava sempre. van entrar a casa, ell l'agafava per l'espatlla mentre li deia com l'estimava de molt. Ella somreia, confiada. Cuan es tancà la porta començà l'infern, notafa dolor, dolor, era l'únic que sentia. Veia llums estranyes, fins que despertà. El seu marit li estava pegant amb una cadira, tot era vermell. Ella, s'acostà a la finestra i es tirà. No permetria que ell triés el moment en que moriria. S'estimava més morir per haverse tirat per la finestra, que no que ell la matès, a cops.

+Tiempo de soñar, tiempo de recordar
Tiempo de parar, cerrar los ojos y soñar ser libre
Para encontrar en ti otra realidad

Ella volia passar les tardes de primavera a la vora del riu, asseguda sobre la gespa, mentre la seva filla jugava a la vora del riu, fints que la cridés per anar a menjar un entrepà i beure un suc de tarnoja dolç. Menjarien i desprès es tombarien sota la sombra d'aquell arbre que tant els agradava, i dormirien una estona...

Desprès la despertavenens crids del seu marit, a casa seva, enmig d'aquell trist barri...

_sueña que sueña con ella_

bé, no sé si quedarà així o si la allargaré...

De peu, davant el mirall, sangrant, plorant, contemplant el terre inundat de sang i llàgrimes, amb el cap perdut, sense pensar en el dolor que li atravessava el cos, observant la sang córrer davall els seus peus, la sang que li queia per les cames...

Dolor, sang, llàgrimes...

Crits en la distància, era l'únic que sentia, pero no li importaba, no volia saber-ho, sols volia rendir-se a aquell somni que prometía lliurar-la del dolor...

Els crits ja no eren llunyans, sonavan a l'altre costat de la porta tancada amb clau... No sabia que fer, casi no es podia moure, però aquella porta no podía durar molt més, acabaria cedint davant els cops i  potades que rebia... s'havia d'aixecar, havia d'arribar fints a la finestra, i cridar, cridar amb tota l'ànima...

Lentament, sense fer soroll obre la finestra, i intenta treure el cap i el braç, treu la tovallola empapada en sang i la deixa penjant, intentant moure-la... una veïna, que estén la roba la veu, i comença a cridar...

 

+Aún sigo viva, aguanté tus golpes, reventando en mis entrañas tu miseria...

CARREGA POLICIAL ALS ANTI BOLONYA A LA UIB

Desenes d'estudiants han tallat avui migdia la carretera de Valldemossa per protestar contra el desallotjament de la Universitat de Barcelona.

La Policia Nacional ha carregat avui de matí a Palma contra prop d'un centenar d'estudiants que s'havien concentrat a l'entrada del campus de la UIB, tallant la carretera de Valldemossa.

Els estudiants s'han reunit avui al voltant de les dotze del migdia al campus i s'han dirigit després a tallar la carretera de Valldemossa per protestar pel desallotjament dels universitaris contraris al pla Bolonya que romanien tancats a l'edifici central de la Universitat de Barcelona i per la detenció, entre d'altres, d'un estudiant mallorquí a la capital catalana.

Ara mateix els universitaris es troben concentrats davant l'edifici del rectorat de la UIB, a Son Lledó, per dialogar amb els responsables de la UIB. La càrrega policial ha deixat un total de vuit estudiants ferits, que en aquests moments s'han dirigit a un centre mèdic per ser sotmesos a una revisió i extreure'n l'informe mèdic corresponent.

Per la seva banda, segons informa l'agència Europa Press, dos policies han resultat també ferits mentre tractaven de reobrir la circulació al costat del campus universitari.

http://dbalears.cat/

http://www.youtube.com/watch?v=AJ6GG5pgTsM

_

Definitivament, com més intenti fer la policia pitjor. El que no em sembla normal és que pretenguin que després de treure sa gent "a palos" no sapiguen que hi haurà més protestes.

La sol.lució no és la repressió, la represió només empitjora les coses. 

Què serà el pròxim que faràn? Entraràn a treure la gent de l'ocupació de la UIB? 

Dons es veu que air els mossos estaven tan ocupats, que també pegaren a un nin que passava per allà, que no sabien  a qui pegaven, però no hem tengut la sort de que se pegassen entre ells... U.U"

El text posa que hi ha hagut 8 estudiants ferits, però, qui més qui menys ha rebut.

(poca inspiració, estic bastant emprenyada)

_"balas perdidas, por un ideal"_

Un obispo justifica la pederastia porque “hay niños que provocan”.

El obispo de Vic no expulsará al sacerdote condenado por abusos sexuales.

Detienen a un cura acusado de 22 abusos a menores.

Ratzinger ordenó silenciar abusos a menores por parte de los sacerdotes.

La diócesis de Irlanda paga más de 8 millones de euros para compensar los abusos sexuales cometidos por clérigos católicos contra menores.

A QUIN MÓN VIVIM???

És bén clar, prefereixen que tenguem fills per desprès violar-los...

i si deixesin casar-se als capellans??

al cap i a la fí, Jesús es va casar(o alguna cosa semblant) amb una prostituta(Maria MAGDALENA=magladen(o algo així) que era una torre que hi havia a l'entrada de les ciutats, on es posaven les prostitutes) és a dir, Maria la de la parada del autobús (frase de sa professora d'ética).

tothom té dret a decidir sobre la seva vida, tot i que cuan un nin neixí ja no serà cosa de la seva mare.

Però si ella no vol tenir aquest/a fill/a, perquè l'ha de tenir?

JA HI HA SUFICIENTS NINS/ES DESGRACIADS/ES AL MÓN COM PER DEIXAR QUE N'HI HAGUI MÉS!

si, el lema del visbat és ben encertat, protegim més el linx ibèric que als/les nins/es dels capellans!

-"tornant a la nostra realitat escanyada d'autovies"-