Asseguda devora de la finestra observava com la seva vida es desfeia entre llàgrimes, entre les seves pròpies llàgrimes. Tot allò que l'havia fet sentir feliç ara la torturava. No podia pensar en res més, només en que creia que el seu món s'estava extingint a grans empentes, que tot penjava d'un fil, un fil que creia a punt de trencarse definitivament, sense solució, sense possibilitats de tornar a construir-lo. Però possiblement el que més mal li feia era aquella incertidumbre, no sabia que passaria. Tot es desfeia... tot es desfeia, i nigú volia reconstruir-lo

+TODO TU MUNDO ERA UNA PURA FICCIÓN

Formes de veure el món

Tota la seva vida fluia i s'escorria entre ela mateixa en aquell flascó de vidre, situada al mig del no res. ¿Cuant temps trigaria a caure? Volia que fos ja, a vegades el dolor es torna insoportable, no ho aguantava més. Veia tota la seva vida reflexada en el cianur que hi havia a l'ampolla que sostenia delicadament entre les mans. Tots els mals record passaven pel seu servell i es diluien, per no tornar-los a veure mai més. ¿Que li esperava?¿Aniria al cel?¿A l'infern?¿Al paradís?¿Es reencarnaria?¿Al limb?¿Es converiria en una pàgina web? ¿o simplemnet, deixaria d'existir? Fos com fos, no sofriría més. I si havia de sofrir? no li importava, ja que, per sofrir aquí, podia provar sort, qui sap, pot ser li agradaria, ja s'hi havia acostumat.

ser lliure

Arribava per a ella el milor moment del dia, se n'anava a dormir. Sempre li havia agradat aquell moment. volia dir que un dia s'acabava, i que ja no podien passar més coses dolentes, aquell dia. Si passaven, ja serien cosa de l'endemà.

Tot era bonic, els carreres eren nets i hi havia flors, les cases estaven ben pintades. no hi havia muntanyes de fems a les portes de les cases. Era totalment el contrari del seu barri. ella caminava feliçment, cuan, d'una de les cases sortí el seu marit. ella intentà fugir, però ell l'abraçà càlidament. Ella no entenia com aquell home, que are l'abrçava d'una forma forta i sincera, era el mateix que li pegava sempre. van entrar a casa, ell l'agafava per l'espatlla mentre li deia com l'estimava de molt. Ella somreia, confiada. Cuan es tancà la porta començà l'infern, notafa dolor, dolor, era l'únic que sentia. Veia llums estranyes, fins que despertà. El seu marit li estava pegant amb una cadira, tot era vermell. Ella, s'acostà a la finestra i es tirà. No permetria que ell triés el moment en que moriria. S'estimava més morir per haverse tirat per la finestra, que no que ell la matès, a cops.

+Tiempo de soñar, tiempo de recordar
Tiempo de parar, cerrar los ojos y soñar ser libre
Para encontrar en ti otra realidad

Ella volia passar les tardes de primavera a la vora del riu, asseguda sobre la gespa, mentre la seva filla jugava a la vora del riu, fints que la cridés per anar a menjar un entrepà i beure un suc de tarnoja dolç. Menjarien i desprès es tombarien sota la sombra d'aquell arbre que tant els agradava, i dormirien una estona...

Desprès la despertavenens crids del seu marit, a casa seva, enmig d'aquell trist barri...

_sueña que sueña con ella_

bé, no sé si quedarà així o si la allargaré...

De peu, davant el mirall, sangrant, plorant, contemplant el terre inundat de sang i llàgrimes, amb el cap perdut, sense pensar en el dolor que li atravessava el cos, observant la sang córrer davall els seus peus, la sang que li queia per les cames...

Dolor, sang, llàgrimes...

Crits en la distància, era l'únic que sentia, pero no li importaba, no volia saber-ho, sols volia rendir-se a aquell somni que prometía lliurar-la del dolor...

Els crits ja no eren llunyans, sonavan a l'altre costat de la porta tancada amb clau... No sabia que fer, casi no es podia moure, però aquella porta no podía durar molt més, acabaria cedint davant els cops i  potades que rebia... s'havia d'aixecar, havia d'arribar fints a la finestra, i cridar, cridar amb tota l'ànima...

Lentament, sense fer soroll obre la finestra, i intenta treure el cap i el braç, treu la tovallola empapada en sang i la deixa penjant, intentant moure-la... una veïna, que estén la roba la veu, i comença a cridar...

 

+Aún sigo viva, aguanté tus golpes, reventando en mis entrañas tu miseria...

CARREGA POLICIAL ALS ANTI BOLONYA A LA UIB

Desenes d'estudiants han tallat avui migdia la carretera de Valldemossa per protestar contra el desallotjament de la Universitat de Barcelona.

La Policia Nacional ha carregat avui de matí a Palma contra prop d'un centenar d'estudiants que s'havien concentrat a l'entrada del campus de la UIB, tallant la carretera de Valldemossa.

Els estudiants s'han reunit avui al voltant de les dotze del migdia al campus i s'han dirigit després a tallar la carretera de Valldemossa per protestar pel desallotjament dels universitaris contraris al pla Bolonya que romanien tancats a l'edifici central de la Universitat de Barcelona i per la detenció, entre d'altres, d'un estudiant mallorquí a la capital catalana.

Ara mateix els universitaris es troben concentrats davant l'edifici del rectorat de la UIB, a Son Lledó, per dialogar amb els responsables de la UIB. La càrrega policial ha deixat un total de vuit estudiants ferits, que en aquests moments s'han dirigit a un centre mèdic per ser sotmesos a una revisió i extreure'n l'informe mèdic corresponent.

Per la seva banda, segons informa l'agència Europa Press, dos policies han resultat també ferits mentre tractaven de reobrir la circulació al costat del campus universitari.

http://dbalears.cat/

http://www.youtube.com/watch?v=AJ6GG5pgTsM

_

Definitivament, com més intenti fer la policia pitjor. El que no em sembla normal és que pretenguin que després de treure sa gent "a palos" no sapiguen que hi haurà més protestes.

La sol.lució no és la repressió, la represió només empitjora les coses. 

Què serà el pròxim que faràn? Entraràn a treure la gent de l'ocupació de la UIB? 

Dons es veu que air els mossos estaven tan ocupats, que també pegaren a un nin que passava per allà, que no sabien  a qui pegaven, però no hem tengut la sort de que se pegassen entre ells... U.U"

El text posa que hi ha hagut 8 estudiants ferits, però, qui més qui menys ha rebut.

(poca inspiració, estic bastant emprenyada)

_"balas perdidas, por un ideal"_

Un obispo justifica la pederastia porque “hay niños que provocan”.

El obispo de Vic no expulsará al sacerdote condenado por abusos sexuales.

Detienen a un cura acusado de 22 abusos a menores.

Ratzinger ordenó silenciar abusos a menores por parte de los sacerdotes.

La diócesis de Irlanda paga más de 8 millones de euros para compensar los abusos sexuales cometidos por clérigos católicos contra menores.

A QUIN MÓN VIVIM???

És bén clar, prefereixen que tenguem fills per desprès violar-los...

i si deixesin casar-se als capellans??

al cap i a la fí, Jesús es va casar(o alguna cosa semblant) amb una prostituta(Maria MAGDALENA=magladen(o algo així) que era una torre que hi havia a l'entrada de les ciutats, on es posaven les prostitutes) és a dir, Maria la de la parada del autobús (frase de sa professora d'ética).

tothom té dret a decidir sobre la seva vida, tot i que cuan un nin neixí ja no serà cosa de la seva mare.

Però si ella no vol tenir aquest/a fill/a, perquè l'ha de tenir?

JA HI HA SUFICIENTS NINS/ES DESGRACIADS/ES AL MÓN COM PER DEIXAR QUE N'HI HAGUI MÉS!

si, el lema del visbat és ben encertat, protegim més el linx ibèric que als/les nins/es dels capellans!

-"tornant a la nostra realitat escanyada d'autovies"-

Ella creia que hi havia dues classes de por; una a coses que et podien ocórrer, i una altra por, a coses sobrenaturals. La majoria de gent confon aquests dos sentiments, es pensa que son iguals, però no ho són. Ella ho tenia molt clar: la seva veritable por era a coses sobrenaturals, les que no podia controlar. Ja que ella podia veure el futur. No sempre, no tot, però en els moments important tenia aquell recurs, sempre venia quan el necessitava. Tot i que sempre li mostrava coses clares, no tenia cap forma de saber si allò seria bo, o que solament ho semblava, i que acabaria malament, ja que alguna cosa sobrenatural hi podia interferir. Ella ja veia les coses, no obstant totes les decisions. L’únic que podia canviar el final del que ella veia eren forces sobrenaturals. Coses en que la majoria de gent no creu i que denominen mala sort. Mai ho havia explicat a ningú. Per a ella, no hi havia res més difícil que ocultar el que ja sabia, haver de fingir no saber que passaria, per exemple una amiga sortia al carrer i ella sabia que l’atropellaria un cotxe, però ella no podia saber si es salvaria o no. Allò li indicava que una presència sobrehumana hi prendria partit. Però per quin costat? Ella ja sabia que tot i que s’enganxés a la seva amiga nit i dia no podria fer que allò no passés, passaria encara que tanqués a la seva amiga en una torre sense portes... però va ser el dia que va veure com un soldat posaria una bomba en una escola plena de nens, quan no va poder més. Va fer tot el que va poder, avisar policia, diaris... però ningú la va escoltar. Fins que se li va ocórrer fer un comunicat en nom d’Alqaeda. Va estar molt pendent del futur de l’escola. Va aconseguir veure el nom de l’escola i els nins sortint per la porta del darrere i pujant en cotxes, fugint a peu, en autobús... mentre els soldats entraven a l’escola. Però no podia saber quin dia era. Així que se li va ocórrer visitar l’escola. Va veure un gran calendari a la paret. Així que només li calia esperar a tornar a tenir aquella visió, ja sabria cap on mirar. Va tornar a l’escola per assegurar-se de que cada dia el marcaven al calendari. I que el rellotge que hi havia a sota no es retardava. Al cap d’uns dies va tornar a tenir aquella visió, aquest cop ja ho tenien tot més lligat, i va poder veure com s’endinsaven més a l’escola. Sense trobar-se ningú. Va veure el dia i l’hora: l’endemà, faltaven dotze hores. Va decidir anar a parlar amb algunes amigues que també podien veure el futur, però no a la seva manera. Si no els ho explicava no podrien veure res. Així que els ho va demanar, i totes ho van veure, van veure el lloc que ocupaven. Unes tallant carreteres, l’altre cridava als diaris, l’altre fent-se passar per policia...

 u.u" no hi ha inspiració per acabar-la T.T

VERY HARD, un camp de golf il.legal!

FLIPANT, FLIPANT!!!

http://dbalears.cat/actualitat/Balears/carpetada-al-golf-il-legal-de-can-guillo.html

UN CAMP DE GOLF ILEGAL?

UN??

  

Com si no caiguesin per es costats de s'illa, que d'aqui a poc no quedaràn abres, si seguim aixì, Hotels damunt s'arena, Turons encimentats d'adalt abaix, Muntenyes aplastades per fer-hi camps de golf, Piscines a deu passes de la mar, Camins de muntaya tallats perque no se vegin ses cases il.legals... BENBINGUTS AL PARADÌS!

Evidentment, cuan els convé si que veuen!

Teniu per segur que si els entressen a robar a caseva en dos dies sabrieu qui havia estat. Se repassarien tota s'illa deu pics i més, si fes falta. 

Però, mentre hi hagui duros p'enmig, mentre coses que no li caben a n'es cap de ningú se considerin legals, o se miri cap un altre costat, no farem res! Mos ofegarem entre ciment i camps de golf!

Pens que podriem donar gràcies i tot a sa crisi, perque no maten sa illa tan rapid... 

CONSTRUCCÓ MASSIVA = DESTRUCCIÓ DE S'ILLA!

APAGUEM TELE5!

La cadena espanyola de televisió Telecinco ha dit avui, segons recull un teletip d'agència, que s'ha adherit al "Manifiesto por una lengua común" signat per una vintena d'intel·lectuals espanyols i que defensa la preeminença del castellà sobre les altres llengües cooficials a l'Estat perquè, segons afirma "no es posiciona en contra" de cap altra llengua de l'Estat. Malgrat aquesta afirmació, el contingut del manifest aposta clarament per la superioritat jurídica i legal del castellà sobre les altres llengües oficials en alguns territoris de l'Estat espanyol.

La cadena ha dit també que "sempre ha donat sobrades mostres de respecte i suport a les llengües cooficials", tot i que no ha citat cap exemple d'aquestes mostres de respecte i suport. Al contrari, en haver signat el manifest que defensa la superioritat del castellà i el menyspreu de la resta de llengües estatals ha donat mostres d'exactament el contrari. Mentrestant les crides al boicot de la companyia espanyola han anat en augment a la Internet catalana, entre mailings i fòrums que proposen fins i tot deixar de sintonitzar la cadena i advertir als seus anunciants que no compraran els seus productes fins que no canviï la situació.

Al respecte d'aquesta qüestió ERC ha posat en dubte el compromís de servei públic de Telecinco en haver-se adherit al manifest, i exigirà al Congrés espanyol que les altres llengües oficials diferents del castellà a l'Estat es difonguin també a les cadenes privades de la TDT (Telecinco inclosa).

Telecinco es va adherir a finals de juny al "Manifiesto por una lengua común", i fins i tot ofereix al seu lloc web un formulari per facilitar l'adhesió dels internautes al mateix. Telecinco va arribar a dir que "posa a disposició del col·lectiu que porta la iniciativa el seu canal de televisió per donar suport al projecte". (http://www.racocatala.cat/noticia/telecinco-justifica-seu-suport-manifest-defensa-castella)

Jo opin, que cadascú pot tenir preferències per una llengua o una altra,(jo també la tenc, per el català), però una persona (o grup, per molt intel.lectuals que siguin) pot parlar en nom d'una població a la cual no pertanyen. Si ells mai han parlat en català, perque hem de parlar nosaltres en castellà?

volen mort al català, lluitem perque el català sigui la nostra llengua oficial!

DEFENSEM LA NOSTRA LLENGUA, APAGUEM TELE5!

I avui, de que din?

Bé, estrenaré pròpiament aquest blog amb una queixa cap a la majoria de restaurants, per la seva cuina, diguem-ne, massa generalitzada. Les seves receptes no tenen en compte les possibles al.lergies intolerancies... que puguin tenir les persones. Perquè les patates del Bürguer King tenen gluten mentre que les del McDonald's no? Això demostra que és possible fer patates sense gluten!

Perquè al Bürguer King les patates de poma només són al menú infantil? (És estrany, però em sembla que per un cop a la meva vida, parlaré del McDonald's com un "bon exemple"). McDonald's té part de la seva publicitat en català, mentre que Bürguer King és exclusivament en castellà. Però faré quedar bé a Burguer King en menjà vegetarià, que clarament, es del que em vul queixar! Dons, jo quan vaig al McDonald's, només puc alimentarme d'ensalada (això si, posant-li salsa o Quetxup perquè no tengui gust a plàstic, i llevant-li el pollastre), o de patates fregides. En canvi, Bürguer King m'ofereix "areos de cebolla", "emmental bites" i "apple fries", a part de les ensalades. Jo pens que no els costa gaire oferir hamburgueses vegetarianes, productes sense gluten i café sense derivats làctis, entre altres coses. Gràcies.

Pd... Tots dos feis oi!

ESTRENO!

Bé, en Ramonet m'ha convençut perquè me faci un blog... (es riu de mi perque utilitzo fotolog)